Codi de conducta


1. INTRODUCCIÓ


Aquest document neix de la necessitat de regular algunes actituds i comportaments de tota la plantilla de treballadors a fi de millorar la imatge del centre, augmentar el grau de qualitat de la nostra feina i donar més confortabilitat tant als nostres residents com a les seves famílies. No pretén en cap cas educar ni donar lliçons de comportament a ningú, sinó uniformar i redirigir les nostres formes d’actuar i de comunicar-nos entre nosaltres, els residents i les seves famílies.



2. CONDUCTES PERSONALS DELS TREBALLADORS


Hem de recordar que els nostres residents són persones d’edat avançada, criats en una altra època molt diferent a la nostra on la imatge i la correcció era molt important. En cas de tenir el cabell llarg, aquest haurà d’estar recollit. L’uniforme sempre estarà net i sense arrugues (un uniforme arrugat és un uniforme brut). No es poden portar les mànigues arremangades fins a l’espatlla ni tampoc els pantalons per sobre dels turmells. En cas de tenir l’uniforme trencat, tacat o excessivament desgastat, és responsabilitat del treballador comunicar-ho a la persona responsable (direcció tècnica o RHS) a fi de que se li pugui donar un uniforme nou. S’evitaran durant la jornada laboral les joies i complements decoratius com arracades grosses, anells, pírcings abundants i ostentosos. En cas de maquillatge, aquest haurà de ser discret. Mans i ungles hauran de ser netes.


A fi d’evitar diferències entre els treballadors, ni que es puguin arribar a crear diferències entre residents i familiars, no es permetrà acceptar regals de cap tipus de familiars ni residents a títol personal. Si que es podran acceptar aquells que siguin per a un grup gran de treballadors (per exemple una coca per berenar o esmorçar per a tota la plantilla present).
La puntualitat no sols afecta als residents i al servei que reben, sinó que també afecta a la resta de companys, per tant, es tindrà especial cura de ser al lloc de treball en el moment de començar la jornada.
Tampoc es podrà fer ús personal dels ordinadors ni d’Internet en jornada laboral. En cas de necessitat, si que se’n permetrà l’ús fora de l’horari de treball i prèvia autorització. L’ús del telèfon mòbil dins de l’horari laboral està prohibit. En cas de necessitat de portar-lo al damunt per algun tema urgent, es demanarà autorització a un dels responsables presents. Es recorda a tots els treballadors que en cas de necessitar poder ser localitzat dins de l’horari de treball es pot fer a través del telèfon fix de l’empresa. 

Durant l’hora dels àpats dels residents, no es pot agafar menjar dels residents ni menjar al menjador dels residents. Tampoc es pot agafar menjar de la cuina ni menjar-hi. És per això que hi ha una zona habilitada a l’empresa com a menjador del personal equipada amb els electrodomèstics necessaris 

A fi de mantenir la neutralitat davant dels residents i les seves famílies, no s’autoritza als treballadors a portar signes visibles de les seves conviccions polítiques, filosòfiques i/o religioses ni realitzar qualsevol ritus derivats d’aquests en el lloc de treball.


Xarxes Socials:

  • La participació en xarxes socials es farà sempre a títol personal (de manera que les opinions personals no tinguin res a veure amb l’opinió de l’empresa). 
  • Si un treballador s’identifica a les xarxes socials com a treballador de l’empresa, haurà de respectar els valors de la mateixa (valors com la lleialtat, confidencialitat, treball en equip, honestedat, responsabilitat i professionalitat), i haurà d’adoptar una postura similar a la que manté amb residents i familiars, coherent amb el seu càrrec i responsabilitat. 
  • L’empresa no tolerarà opinions contràries a l’ordre públic (comentaris racistes, sexistes, que constitueixin un delicte...).


3. RELACIÓ INTERPERSONAL ENTRE TREBALLADORS


La relació entre totes les persones treballadores del Centre ha de ser de màxima correcció. No s’utilitzaran mots ni diminutius que puguin ser considerats pejoratius per a dirigir-nos directament als nostres companys ni per referir-nos a un tercer. Les discussions entre treballadors no es poden donar mai, sota cap circumstància, davant dels residents, doncs aquestes creen por i inseguretat. El to de veu utilitzat per a les comunicacions entre els treballadors serà el just i necessari per a què aquestes siguin rebudes. No valen els crits, doncs aquests interfereixen en el clima de calma i tranquil·litat que requereix un centre de les nostres característiques. A fi de crear un clima d’igualtat entre companys i de donar una imatge de serietat dins del centre, no es faran mostres ostensibles d’amistat o “carinyo” en espais públics del centre. Aquesta última limitació no afecta a espais d’ús exclusiu dels treballadors com poden ser despatxos, vestidors, menjador de treballadors, zones exteriors o aquelles zones que no siguin d’accés als residents ni familiars.

Totes aquelles ordres o instruccions que doni un treballador responsable a un altre han de ser donades sempre de forma clara i respectuosa. Quan s’accedeix a un despatx que no és el nostre, s’haurà de trucar a la porta abans d’entrar. Si hi ha dues persones reunides parlant, s’esperarà a que acabin fora del despatx a no ser que es tracti d’un tema urgent. Qualsevol conducta irregular que es detecti d’un company de treball (furts, sostraccions de material, tractament inadequat de les eines de treball, maltractament de les instal·lacions, ...) haurà de ser obligatòriament comunicada per qualsevol treballador que ho detecti o en tingui constància als responsables de l’empresa. No complir amb aquesta obligació podrà ser motiu de sanció.



4. RELACIÓ I TRACTE AMB ELS RESIDENTS


Les persones residents no són nens. Són persones que pel motiu que sigui (malaltia, soledat, comoditat, etc.) han decidit lliurement o per voluntat del tutor legal residir en el nostre centre. Són persones que han viscut i crescut amb unes formes diferents a les nostres. Donat que la nostra funció és que aquestes persones es sentin tan a casa seva com sigui possible, haurem d’adaptar les nostres formes de dirigir-nos a ells d’una manera de la que potser n’estem poc acostumats, però ells si. A partir de l’entrega d’aquest document, tot el personal haurà de dirigir-se als residents utilitzant la forma del vostè o del vos, indistintament, sense excepcions. Sempre ens dirigirem als residents pel seu nom, no pel seu cognom, per diminutius o per mots. Molt important és el fet que quan ens trobem per primera vegada davant un resident li demanem amb quin nom vol que ens adrecem a ell. 

Pel que fa al tracte amb els familiars del residents, també s’utilitzarà la forma del vostè, tot i que es podrà “tutejar” en cas que ens ho demanin i s’hagi creat un clima suficient de confiança. El no compliment d’aquesta norma serà qualificada com a falta de respecte. El to de veu serà l’adequat perquè el nostre interlocutor ens entengui. No es donaran mai ordres, sinó que sempre es demanaran les coses “si us plau”. Es considerarà un maltractament dirigir-se als residents de la forma “calla!!, menja d’una vegada!, deixam estar!”. Cridar als residents i no respectar aquesta norma serà considerat també, donat que els crea por, angoixa i inseguretat, tant a qui es crida com a la resta de residents que ho veuen i senten, un maltractament.

Quan un resident demana qualsevol cosa (anar al lavabo, un got d’aigua, etc ) no se’ls hi negarà mai. Un “ara no puc que tinc feina” no serveix. Se’ls pot demanar que esperin a que s’acabi la tasca que s’està fent per a atendre’ls (sempre que aquesta sigui més urgent), però mai negar l’atenció. La negligència sobre aquest punt serà considerat maltractament. Quan es vulgui entrar a l’habitació d’un resident sempre es demanarà permís primer, és a dir, es picarà a la porta. Per tal d’assegurar la intimitat de la persona les portes de les habitacions han d’estar tancades a les hores de realitzar les higienes, els canvis de roba, l’allitament, etc. També serveix per a les portes del W.C. comuns, que “mai” podran estar obertes en cas d’estar ocupat per un resident. En cap cas es permetrà el trasllat d’un resident de la seva habitació a la dutxa o al inrevés tapats amb una tovallola sinó que han d’anar en pijama i/o amb la roba posada. No assegurar la intimitat i dignitat dels residents també serà considerat un maltractament. Si detectem que un resident fa una crisi nerviosa en un moment donat no es deixarà que faci malbé les instal·lacions sinó que es faran accions per tal de calmar-lo i evitar que malmeti res. 

El benestar de cada resident és responsabilitat de totes i cadasquna de les persones que formen part de la plantilla de la residència. Per tant, el fet de presenciar un maltractament a un resident i no comunicar-ho immediatament a un responsable, significarà que aquella persona forma part del maltractament per inacció.


5. RELACIÓ I COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES


La relació amb els familiars dels residents serà la mateixa que amb els residents. Els responsables de donar informació mèdico-sanitària serà el metge, infermeria, direcció tècnica, psicologia o bé fisioteràpia com a personal del grup sanitari i sempre dins de les seves atribucions. Qualsevol altra informació serà responsabilitat dels diferents tècnics o bé de gerència donar-la. No és atribució del grup gerocultor, neteja, cuina, recepcionista o manteniment informar a les famílies de qualsevol incidència a cap familiar, sinó que s’haurà de comunicar mitjançant les vies habituals de comunicació. Serà considerada falta molt greu donar a conèixer el procés patològic i intimitat de la persona resident o usuària i qualsevol dada d’índole personal protegida per la legislació vigent.


Tal i com ja s’ha dit al punt 1, no es permetrà rebre regals a títol individual a fi d’evitar possibles favoritismes cap a un o altre resident. El que si es permetrà serà regals de tipus col·lectiu i sempre que siguin d’un valor poc elevat.



6. RELACIÓ AMB L’ESPAI FÍSIC DEL CENTRE


El manteniment en bones condicions de les instal·lacions és responsabilitat de tot el personal. Aquelles accions o omissions que afectin al bon estat de les instal·lacions del centre seran sancionades d’acord amb el conveni legal existent. Es vigilarà que cap carretó, cadira de rodes o grua doni cops a les parets o portes. Es vigilarà, a l’hora de fer els llits, que les baranes no toquin la paret o les capçaleres dels llits. No s’obriran mai les portes amb el carretó, grues o cadires de rodes, si no que s’entrarà al revés, entrant la cadira de rodes l’últim. No es poden colpejar les cantonades de les parets amb les cadires o carros. Obrint simplement una mica la trajectòria serà suficient per esquivar-les. Les portes dels w.c. sempre han de romandre tancades per tal d’evitar olors i per un aspecte visual, per tant sempre que passem per davant d’un lavabo i la porta estigui oberta, la tancarem. També hauran de romandre tancades les portes dels menjadors quan no s’utilitzin, les portes dels passadissos de les habitacions, les portes de les habitacions, les portes dels magatzems de neteja i d’altre material, i aquelles portes que donen accés a les àrees de serveis (vestidors, cuina, bugaderia). Per descomptat que també hauran de romandre sempre tancades les portes d’accés a l’exterior de l’edifici.
Qualsevol observació d’alguna cosa que estigui malmesa s’haurà d’anotar a la llibreta de manteniment que hi ha a la sala de control.


7. CONCLUSIONS

Aquest document no és una guia de recomanació, sinó que és d’obligat compliment. No seguir aquestes indicacions serà motiu de sanció seguint el règim disciplinari del conveni d’aplicació vigent. Aquest document serà revisat una vegada a l’any o sempre que sigui necessari a fi d’adequar-lo a les necessitats de cada moment. Aquest document és de caràcter intern i no és permesa la seva reproducció ni divulgació parcial o total a través de cap mitjà.